El sòl pelvic està format per un conjunt d’estructures òssies, musculars i tendinoses que formen una unitat funcional que sosté tots els òrgans del baix abdomen (bufeta, úter i sigma-recte), aguanta l’empenta de la resta del contingut abdominal i és travessat per els conductes (uretra, vagina i recte) que comunican els òrgans citats anteriorment i l’exterior, establint importants relacions anatomofuncionals entre ells.

Causes i factors de risc que afebleixen el sòl pèlvic o agreugen el seu deteriorament:

* Herència: al voltant d’un 17% de la població femenina té una debilitat innata del sòl pelvic (SP), sobretot si té antecedents familiars propers.

* Embaràs i part: constitueix la principal causa i factor de risc de debilitament i disfuncions del SP, a causa de: l’augment de pes intraabdominal, l’esforç del part, el pas del fetus pel canal del part, la mida del fetus , la durada del part i, sobretot, del període expulsiu del part i dels exercicis abdominals posteriors al part per recuperar la silueta. En alguns països europeus s’aconsella i facilita fer fisioteràpia de recuperació pèlvica post-part.

* Pràctiques esportives: salts, aterratges amb impacte en el sòl (aeròbic, gimnàstica, tennis, pàdel, bàsquet ,…) que augmenten la pressió intraabdominal.

* Menopausa i envelliment: els canvis hormonals produeixen pèrdua d’elasticitat als teixits; el pas dels anys afebleix el SP ja que la seva musculatura no es treballa de forma regular.

* Hàbits quotidians: aguantar molt de temps l’orina, restrenyiment crònic, obesitat, faixa i vestits molt apretats, tocar instruments de vent, treballs que requereixin aixecar molts pesos i qualsevol situació i activitat que augmenti de forma reiterada la pressió intraabdominal.

Alteracions relacionades amb la estàtica pelviana: cistocele, prolapse uterí, rectocele, polaquiuria, urgència miccional, incontinència urinària d’esforç (IUE), urgència miccional, IUE relacionada amb l’activitat sexual, enuresi, sensació de pes en el perineu, vaginisme, coitalgia , disminució de l’estímul-sensibilitat sexual …

En uro-ginecologia la rehabilitació del SP és fonamental. En el post-part pot prevenir l’aparició de transtorns; en el cas de patologia ja instaurada pot evitar una intervenció quirúrgica i en el cas d’haver de recórrer a la cirurgia, el tractament combinat de rehabilitació pre i post quirúrgica afavorirà un millor resultat de la intervenció.

Amb la rehabilitació del SP es pretén que la dona percebi, integri, controli i reforci la musculatura perineal dins del seu esquema corporal per aconseguir adquirir una tonicitat automàtica.

Per a la rehabilitació del SP hi ha diverses tècniques, algunes complementàries d’altres:

* Electroestimulació: estimulació elèctrica de la musculatura del sòl pelvic per provocar contraccions rítmiques i controlades.

* Biofeedback: consisteix en transformar en senyals visuals o acústiques, contraccions voluntàries i exercicis sol-licitats per el terapeuta per poder-los corregir.

* Cinesiterapia: exercicis perineals dirigits pel terapeuta per reforçar la musculatura del perineu.

* Cons vaginals: objecte de forma cilíndric-cònica i pes canviant que s’introdueix a la vagina per tenir sensació positiva al fer exercicis de reforç.

* Mesures higiènico-dietètiques: es tracta d’evitar hàbits quotidians que afavoreixin el debilitament del SP.

També cal oferir la possibilitat de fer tractament amb laser per estimular la formació de col.lagen en tot el conducte vaginal per donar més elasticitat i resistencia als teixits.