Dismenorrea significa dolor amb la regla o menstruacions doloroses, és el símptoma més freqüent en l’adolescència i és la principal causa d’absentisme escolar i laboral entre adolescents i dones joves. Classificació –Segons la causa es distingeixen dos tipus
  • Dismenorrea primària: és aquella en la que no es troben anomalies que justifiquin el dolor menstrual.
  • Dismenorrea secundària: és la deguda a una alteració pèlvica específica. Les causes més freqüents són: endometriosi, adenomiosis, malaltia inflamatòria pèlvica, miomes, pòlips endometrials, etc.
–Segons la intensitat del dolor distingim tres nivells:
  • Dismenorrea lleu: el dolor és de baixa intensitat, només apareix el primer dia, no necessita analgèsics, es pot fer vida normal i no s’acompanya d’altres símptomes.
  • Dismenorrea moderada: el dolor és més intens, dura 2-3 dies, pot acompanyar d’altres símptomes com mal de cap, vòmits o rampes a les cames, mal d’esquena, etc., precisa analgèsics i es pot fer vida normal.
  • Dismenorrea severa: el dolor és molt intens, dura de 3-5 dies, s’acompanya de mal de cap, vòmits, diarrea, etc., els analgèsics no fan molt efecte i és causa d’absentisme escolar o laboral.
Epidemiologia La dismenorrea primària és molt freqüent i la pateixen en major o menor grau entre el 30-60% de les dones en edat reproductiva, sent severa entre un 10-15%. És més freqüent en dones amb menarquia primerenca i regles llargues i abundants. El sobrepès, els antecedents familiars i les situacions d’estrès l’afavoreixen. Etiologia Encara que no és clara del tot, hi ha un augment de l’activitat uterina amb augment de contraccions i del to muscular del miometri. Les prostaglandines F2alfa són determinants en l’estímul de la contracció uterina, i s’ha demostrat un increment de la seva síntesi en l’endometri de les dones amb dismenorrea. Les concentracions són més altes en els cicles ovulatoris que en els anovulatoris i, per tant, si la dona no ovula, la regla quasi no fa mal. La síntesi de prostaglandines és més alta en les primeres 24-48 hores des de l’inici de la menstruació el que explica que els tractaments facin més efecte si es comencen aviat. Les prostaglandines passen al torrent sanguini i són les responsables dels altres símptomes neurovegetatius que poden presentar-se. Tractament
  • El primer recurs terapèutic són els inhibidors de la síntesi de prostaglandines, que a més d’alleujar el dolor redueixen el fluix menstrual. El més utilitzat és l’ibuprofè i les seus diferents sals, seguit del naproxèn i l’àcid mefenámic. És més efectiu si es pren en sobres atès que l’absorció és més ràpida.
  • El segon recurs terapèutic són els anovulatoris hormonals que fan que l’endometri es desenvolupi menys i. per tant, sintetitzi menys prostaglandines. Estan indicats quan fracassen els antiprostaglandínicos o quan la pacient demana mètode anticonceptiu.
  • Estudis recents comuniquen bons resultats en el tractament de la dismenorrea primària amb l’aplicació de pegats o pomades de trinitrato de glicerina.